Tema 18: La nit de les animetes

4 11 2012


Comentari del text:

  1. Lectura atenta.
  2. Busca el significat de les paraules que no entengues al diccionari.
  3. Fes un petit resum sense copiar text, dºaquesta tradició valenciana.
  4. Valora i reflexiona sobre la proposta de recuperar tradicions.

Respuestas :

  1. Si,entenc perectament el text.
  2. No necessite diccionari per a entendre les paraules del text.
  3. Segons s’explica, el 31 d’octubre les ànimes dels difunts de la família vistaven els seus éssers estimats. Aquests, per guiar-los, il·luminaven el camí que conduïa a la casa i col·locaven espelmes a les estances perquè no es perdessin. A més a més, es creu que paraven un plat de més a la taula perquè el difunt els acompanyés.

4. En aquells anys encara ningú no parlava del “halloween” en detriment de les tradicions d’aquí.  Es culturalment bo conèixer com celebren aquesta diada altres països de forta tradició, però em fot considerablement veure com altres conciutadans la imiten i practiquen aquí, i assumeixen la carabassa com si fos de “tota la vida”. Serà que la penetració de la cutura anglosaxona és fluixa, que hàgim d’assumir les seves tradicions i tot? El mateix passa amb l’assumpció que es fa del “pare nadal” quan és el temps.  Però que passa ?  Que hem perdut l’auto estima ? Que em perdut el Nord ?  Que hi ha manca d’amor pròpi de cara a les tradicions catalanes ?  O és que també ens volen “globalitzar” les tradicions?  Moltes d’aquestes tradicions emanen d’èpoques ancestrals, i parlen d’una antigor mítica de Catalunya, amb creences i costums, molt llunyanes, que més endavant el cristianisme “va fer seves” i així ens han arribat. Hauriem de sentir-nos-en orgullosos, i no menllevar els costums d’altri, per be que sigui bo conèixer-los. No em tanco pas a conèixer-los…  Però practicar-los i deixar de banda els nostres ? Penso que cadascú des del seu lloc hauria d’esdevenir un defensor de les pròpies tradicions, que mica en mica, s’aniran perdent…  Hi ha algú que celebri la “Festa de les Animetes” amb els seus fills i nets ?  Hi ha algú que no sàpiga, en canvi, què és el “halloween ?

 LES CREENCES

Era creença comuna que la nit de Tots Sants les ànimes dels avantpassats retornaven a les cases i els llocs on havien viscut. Fins i tot es precisava l’hora: a partir de les dues de la tarda de la diada de Tots Sants fins a l’endemà a la mateixa hora.

Aquesta idea del retorn dels avantpassats no anava sempre lligada als temors que inspira la mort i els esperits en la nostra cultura i que es veu reflectida en l’existència d’una literatura o un cinema de terror basats en la idea del retorn dels difunts.

Sense afirmar que no existís aquest caràcter terrible, cal apuntar que, en les antigues cultures, els difunts, i especialment els avantpassats, eren considerats com a protectors de la casa, com una mena de petites divinitats familiars en qui confiar. I si en tot cas hi havia alguns moments de l’any en què els esperits podrien ser perillosos, hi havia els corresponents rituals per conjurar-los.Aquesta idea dels morts-protectors es conserva encara en moltes de les tradicions que han arribat fins a nosaltres. Tradicions com la de posar aquella nit un plat més a taula, o deixar un lloc buit per als familiars difunts; o bé, obrir les portes perquè passin les ànimes, o mirar de no moure massa coses pels racons, convençuts que eren els llocs de la casa on es quedaven les animetes.

Hi ha força costums relacionats amb el foc i les ànimes: posar un llum a la porta de la casa per guiar-les, encendre el foc de la llar perquè s’escalfin, encendre espelmes o llums d’oli -a les habitacions o a la cuina- en record dels difunts…

Es creu que les ànimes que són al purgatori retornen a les cases i si troben bona acollida de part dels seus familiars, van directes al cel, i si no, han de continuar penant.

Hem pogut constatar la pervivència a l’actualitat d’alguns d’aquests costums, sempre a nivell familiar. El que sembla haver desaparegut és el costum d’encendre col.lectives als pobles de muntanya, fogueres que servien també per fer la castanyada.Altres creences afecten directament als infants. Així, en fer la castanyada, es deia als nens que no es mengessin totes les castanyes perquè si no en deixaven a la nit alguna per a les ànimes, aquestes anirien a la nit a estirar-los pels peus mentre dormissin. Els nens, és clar, preferien deixar-ne alguna als peus del llit –

-que l’endemà trobaven canviada per un panallet- o al plat de servir-les. En algunes poblacions, els infants posaven una castanya en cada graó de l’escala de la casa o pels racons i d’altres resaven un parenostre en menjar-se-les perquè, a la nit, els morts no se’ls enduguessin.

http://www.carrutxa.cat/festes/tardor/totsants/creences.html

 

** Les creences no me les demana el treball però em pareixen interessants.**

Anuncios

Acciones

Información

One response

4 11 2012
gaspar

Molt bé, Andrea.
Em sembla que el tema és literalment exacte al de l’enllaç¿? Hauries d’indicar-ho utilitzant les cometes.
Per altra part ¿quin text és realment teu?
Fins demà.

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión /  Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión /  Cambiar )

Conectando a %s




nadiasuch77

A great WordPress.com site

A %d blogueros les gusta esto: